20 de julio de 2006

Crisi


Bé, està clar que no puc pujar a casa teva i no tenir una crisi. És pujar i posar-me a plorar com un gilipolles.

Ara acabo de baixar de casa teva i, la veritat, no és un dels meus millors moments.

Avui he vist al Jordi, ja se que te l'estimaves molt. Sempre em preguntaves per ell. Ell està bé (tot lo be que pot estar el Jordi) i se'n recorda molt de tu.

Li he dit que ens hauria d'acompanyar al cementiri de Montjuic a mi i a la tieta per que ens expliqui anècdotes i ens ilustri. Ja se que no estàs allà, però et van incinerar allà i a tots ens va semblar espectacular, així que vaig quedar amb la tieta en que algún dia hauriem d'anar allà de visita turística i, a poder ser, amb la companyia del Jordi per a que ens expliqui coses. Ja saps que en sap molt.

Que has fet, iaia? Mira que anar-te'n! Ja se que no ho has fet amb mala intenció, que de fet no ho volies fer, però m'has deixat més orfe...

Igual no hauria d'escriure això en un lloc públic, però sent tan desendreçat com sóc, això està més segur aquí que a qualsevol lloc que pugui guardar jo (i tampoc ho veu tanta gent, la veritat).

No deixo de trobar-te a faltar. No paro de pensar en tu. Igual em caldrà alguna ajuda fora de mi per poder superar la teva falta. Perque la veritat és que em costa MOOOOOOOOOOOOOOOOOOLT fer-me a la idea que no hi ets.

Menteixo. Ja m'he fet la idea. Per això estic així de fotut.

He entrat a la teva habitació i m'he posat a plorar com un idiota mirant la última fotografia que et vaig fer amb la càmera del papa, la que tens enganxada al mirall de la còmoda...

Bé, intentaré mirar endavant i seguir pensant en tu com un reforç i com un exemple a seguir, però ara per ara, encara estic moix i trist per la teva falta. D'alguna manera he entés que ho superaré i que la meva vida ha de continuar sense tu, però sempre et tindré present. D'alguna manera, tú sempre estaràs aquí, amb mí, dient-me que m'estimes i que he de fer bé les coses. Espero no decebre't.

T'estimo molt iaia.

Fins sempre,
Pere.

16 de julio de 2006

Només quatre a tot el món

Hola iaia:

Vinc de casa teva.

Saps? No ha passat ni un sol dia, desde que te'n vas anar, sense que pensés en tu. M'he enyorat molt de tu mirant les fotos, els mobles, els objectes que hi ha a casa teva... I he recordat moltes coses.

Sovint m'explicaves parts de la teva vida. De vegades repeties les histories, però d'altres em sorprenies amb histories que no havia sentit abans. Quantes t'has endut amb tu? Tampoc no importa massa. Ens vam arribar a coneixer molt bé. Per això t'enyoro tant.

Recordo les vegades que em feies canviar la configuració de les fotos que tenies a la paret de la saleta, sí, les de la paret que dona a la porta. Sempre aconseguies millorar l'efecte resultant.
I quan canviavem els mobles de lloc? I quan, simplement, parlavem de tantes coses diferents, asseguts a la taula del menjador?

Ostres iaia, et trobo a faltar. Saps que no sóc gens creient, però dençà que no hi ets, no paro de parlar amb tu, com si encara hi fossis. Recordo els moments que vam passar junts, fins i tot aquells tan llunyans que pertanyen a la meva infantesa. Recordes com t'agradava recordar a aquella iaia a qui se li va iluminar la cara quan, sent molt petit, la vaig saludar pel carrer, sense coneixer-la de res, anant amb tu?

De vegades em venen al cap histories de la familia, de coneguts, de moments que van existir abans que jo arribés al món, i que conec només perque tu mel's vas explicar. Com trobaré a faltar aquests moments. Dies del forn, de carregar sacs de farina, de comprar-li sabates als nens que anaven descalços, d'enfrontar-se als problemes de la vida... Quantes coses em vas enseñar en vida, i quantes me n'estas ensenyant fins i tot ara que no hi ets.

Saps? Crec que em conec força bé, però acabo d'aprendre que encara em falta. Per exemple, acabo de descobrir que cada dia que et venia a veure, plenament convençut que ho feia per tu, en realitat ho feia per mi. Mira que tonto! I jo que pensaba que ho feia per tu! Saps el que donaria ara per poder tornar a estar amb tu? I ho faria per mi. Perque sóc jo qui vol estar amb tu.

Se'm fa dur saber que ja no hi ets. No et diré que vull que tornis. El que vull és que no te n'hagis anat. Però contra això no hi puc fer res. Quina rabia!

De totes maneres hi ha moltes coses que sempre hi seran i que mai no perdré. Una d'elles, ser una de les úniques quatre persones al món que pot dir: "Jo sóc un dels nets que van tenir la millor iaia del món".

Segurament mai no sàpigues que t'escric aquestes línies, o que parlo amb tu, però ho faig de tot cor i, encara que no ho sàpigues, t'ho dic a tu, de la mateixa forma que sempre et vaig dir -i sempre va ser una veritat indiscutible- "T'estimo iaia".

4 de julio de 2006

Adeu, iaia

Avui te n'has anat.

Saps com t'estimem, i saps com ens has estimat.

Avui te n'has anat i ens has deixat solets :(

Et trobarem a faltar perque has sapigut fer que invertim una part molt gran del nostre amor cap a tu. I ha estat una bona inversió.

Avui hem per dut una part d'amor. Tot aquell que t'has endut amb tu. Però ens hem quedat amb tot aquell que ens has deixat. I és molt.

Tu ens has ensenyat moltes coses. I ho has fet de la millor manera. Ens has ensenyat a estimar. Però no ho has fet adoctrinant-nos. No ens has vas dir mai "s'ha d'estimar". Ho vas fer molt millor. Ens vas ensenyar a estimar estimant-nos i fent-nos veure com es fa per estimar de debó. Vas estimar-nos com no es podia fer millor i vas deixar que prenguessim exemple. Això ens ha quedat grabat a foc. Ja mai no oblidarem com s'estima. S'estima com tu vas saber estimar. Tal i com tu vas estimar-nos a nosaltres.

Avui te n'has anat perque sabies que ja habiem apres la lliçó, i sabies que ja no ens podies ensenyar més. Ho hem comprés descobrint com t'enyorarem. Molt tristos perque no et tornarem a veure i et trovarem a faltar, però contents de que has assolit la teva fita.

Testimem tant que, tot i que ens sentim tristos (ja et trobem a faltar) perque no hi ets, ens alegrem que has aconseguit fer el que volies.

Tu volies donar-ho tot per nosaltres de tant com ens estimaves, i mentre ho has pogut fer ho has complert com no es podia fer millor.

Ara ja no podies més i ens has deixat perque seguim el nostre camí.

Ho farem seguint el teu exemple.

Iaia, t'estimo.

Tots t'estimem.

Sempre viuràs al nostre cor i al cor dels que ens segueixin, a qui parlarem de com en vas ser de meravellosa.

T'estimem iaia. T'estimem de tot cor. Avui plorem per tu, però ens alegrem de ser el teu llegat a aquest món i de poder tenir la oportunitat de seguir els teus passos, que han estat meravellosos i un exemple a seguir.

De ben segur que no transmeto tot el que voldria, però tu ja saps el que vull dir i, si em quedo curt, m'ho sabràs perdonar.

Has estat una persona meravellosa, has deixat al teu lloc a persones meravelloses.

I sobre tot, si més no per a mi i per als meus cosins i ma germana, has estat, i sempre hauràs estat, la millor iaia del món.

Viuràs per sempre als nostres cors.

Per cert, he trobat la noteta que ens vas deixar per quan arribés aquest dia. Fins i tot en això has estat estupenda.




Fins mai, o fins sempre, iaia, amb tot l'amor de que disposo,

el teu nét,
Pere.