Només quatre a tot el món

Hola iaia:

Vinc de casa teva.

Saps? No ha passat ni un sol dia, desde que te'n vas anar, sense que pensés en tu. M'he enyorat molt de tu mirant les fotos, els mobles, els objectes que hi ha a casa teva... I he recordat moltes coses.

Sovint m'explicaves parts de la teva vida. De vegades repeties les histories, però d'altres em sorprenies amb histories que no havia sentit abans. Quantes t'has endut amb tu? Tampoc no importa massa. Ens vam arribar a coneixer molt bé. Per això t'enyoro tant.

Recordo les vegades que em feies canviar la configuració de les fotos que tenies a la paret de la saleta, sí, les de la paret que dona a la porta. Sempre aconseguies millorar l'efecte resultant.
I quan canviavem els mobles de lloc? I quan, simplement, parlavem de tantes coses diferents, asseguts a la taula del menjador?

Ostres iaia, et trobo a faltar. Saps que no sóc gens creient, però dençà que no hi ets, no paro de parlar amb tu, com si encara hi fossis. Recordo els moments que vam passar junts, fins i tot aquells tan llunyans que pertanyen a la meva infantesa. Recordes com t'agradava recordar a aquella iaia a qui se li va iluminar la cara quan, sent molt petit, la vaig saludar pel carrer, sense coneixer-la de res, anant amb tu?

De vegades em venen al cap histories de la familia, de coneguts, de moments que van existir abans que jo arribés al món, i que conec només perque tu mel's vas explicar. Com trobaré a faltar aquests moments. Dies del forn, de carregar sacs de farina, de comprar-li sabates als nens que anaven descalços, d'enfrontar-se als problemes de la vida... Quantes coses em vas enseñar en vida, i quantes me n'estas ensenyant fins i tot ara que no hi ets.

Saps? Crec que em conec força bé, però acabo d'aprendre que encara em falta. Per exemple, acabo de descobrir que cada dia que et venia a veure, plenament convençut que ho feia per tu, en realitat ho feia per mi. Mira que tonto! I jo que pensaba que ho feia per tu! Saps el que donaria ara per poder tornar a estar amb tu? I ho faria per mi. Perque sóc jo qui vol estar amb tu.

Se'm fa dur saber que ja no hi ets. No et diré que vull que tornis. El que vull és que no te n'hagis anat. Però contra això no hi puc fer res. Quina rabia!

De totes maneres hi ha moltes coses que sempre hi seran i que mai no perdré. Una d'elles, ser una de les úniques quatre persones al món que pot dir: "Jo sóc un dels nets que van tenir la millor iaia del món".

Segurament mai no sàpigues que t'escric aquestes línies, o que parlo amb tu, però ho faig de tot cor i, encara que no ho sàpigues, t'ho dic a tu, de la mateixa forma que sempre et vaig dir -i sempre va ser una veritat indiscutible- "T'estimo iaia".