4 de julio de 2006

Adeu, iaia

Avui te n'has anat.

Saps com t'estimem, i saps com ens has estimat.

Avui te n'has anat i ens has deixat solets :(

Et trobarem a faltar perque has sapigut fer que invertim una part molt gran del nostre amor cap a tu. I ha estat una bona inversió.

Avui hem per dut una part d'amor. Tot aquell que t'has endut amb tu. Però ens hem quedat amb tot aquell que ens has deixat. I és molt.

Tu ens has ensenyat moltes coses. I ho has fet de la millor manera. Ens has ensenyat a estimar. Però no ho has fet adoctrinant-nos. No ens has vas dir mai "s'ha d'estimar". Ho vas fer molt millor. Ens vas ensenyar a estimar estimant-nos i fent-nos veure com es fa per estimar de debó. Vas estimar-nos com no es podia fer millor i vas deixar que prenguessim exemple. Això ens ha quedat grabat a foc. Ja mai no oblidarem com s'estima. S'estima com tu vas saber estimar. Tal i com tu vas estimar-nos a nosaltres.

Avui te n'has anat perque sabies que ja habiem apres la lliçó, i sabies que ja no ens podies ensenyar més. Ho hem comprés descobrint com t'enyorarem. Molt tristos perque no et tornarem a veure i et trovarem a faltar, però contents de que has assolit la teva fita.

Testimem tant que, tot i que ens sentim tristos (ja et trobem a faltar) perque no hi ets, ens alegrem que has aconseguit fer el que volies.

Tu volies donar-ho tot per nosaltres de tant com ens estimaves, i mentre ho has pogut fer ho has complert com no es podia fer millor.

Ara ja no podies més i ens has deixat perque seguim el nostre camí.

Ho farem seguint el teu exemple.

Iaia, t'estimo.

Tots t'estimem.

Sempre viuràs al nostre cor i al cor dels que ens segueixin, a qui parlarem de com en vas ser de meravellosa.

T'estimem iaia. T'estimem de tot cor. Avui plorem per tu, però ens alegrem de ser el teu llegat a aquest món i de poder tenir la oportunitat de seguir els teus passos, que han estat meravellosos i un exemple a seguir.

De ben segur que no transmeto tot el que voldria, però tu ja saps el que vull dir i, si em quedo curt, m'ho sabràs perdonar.

Has estat una persona meravellosa, has deixat al teu lloc a persones meravelloses.

I sobre tot, si més no per a mi i per als meus cosins i ma germana, has estat, i sempre hauràs estat, la millor iaia del món.

Viuràs per sempre als nostres cors.

Per cert, he trobat la noteta que ens vas deixar per quan arribés aquest dia. Fins i tot en això has estat estupenda.




Fins mai, o fins sempre, iaia, amb tot l'amor de que disposo,

el teu nét,
Pere.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Pedro, acabo de leer la despedida a tu abuela, lo siento mucho, no sé que decirte, salvo que no la recuerdo muy bien aunque estuve muchas veces en su casa y siempre estuve bien. Un abrazo muy fuerte para ti y tu hermana y si ves a tu padre salúdalo de mi parte, un beso. Pati.

Unknown dijo...

Muchas gracias.